Un cívic matí

Començo aquest blog com qui comença un plec de descarreg, perqué vull descarregar i no pas plegar, peró si no trec del pap tot allò que m'amoïna crec que em sortira un enorme, grogenc i tufejant gra al nas, que s'anirà fent gran, tant gran que a la fí no em deixarà veura res. És per això que abans que la situació em pugui intentarè acabar jo amb la situació.

M'he llevat com cada matí, he seguit aquella rutina que tant em reassegura ,primer anar al bany rentar-me bé la cara (tres cops ) si fa falta i després un bon esmorçar veient les terribles noticies

que cada cop m'impressionen menys, desprès escollir la roba adeqüada i cap al carrer que falta gent. Tot s'emblava d'allò més normal fins que he empès la porta del cívic.

Continuara....