Professió : Mare

Vaig néixer amb la professió al coll,com aquells trets genètiques dels quals no te’n pots desempallegar encara que vulguis. Crec em el destí i crec que el meu era talment aquest.
Ja a la més tendre infància amb recordo agafada de la ma de la meva mare per els carres de Perpignan, plorant desconsoladament per el desig frustrat d’aconseguir un abundant aixovar per la meva recent estrenada nina , la mare mai va comprendre la meva prematura professionalitat.
Molt aviat vaig haver de canviar els estudis, les festes , les discoteques els nois i els viatges per els bolquers les farinetes i les nits sense dormir. Però fent una ullada enrere, mai em vaig sentir estafada per la vida , realment allò era el que sempre havia desitjat i ara ho tenia , potser havia arribat un xic aviat però allà estava el meu far d’Alexandria, el perquè de tot plegat , la raó per llevar-me cada matí. Res ves estat igual sense tu .
Ho vas fer molt fàcil vas acompanyar-me en el més bo i en el més difícil sempre amb un somriure, sense qüestionar el meu criteri seguint-me com qui segueix al profeta i acceptant les meves decisions que no varen ser fàcils.
Després van arribar temps de guerres i tempestes i no sé si vaig saber estar a la alçada, crec que en cap professió en els temps difícils estàs suficientment preparat , amb les eines necessàries i amb el coratge i la força que això requereix, i un cop lliurada la batalla, la darrera batalla la vida amb vol jubilar de tu i és molt difícil deixar de cop una professió que tant estimes i que tants anys t’hi has dedicat.
Encara tinc feina sortosament però una feina no substitueix una altra i aviat també m’arribarà la propera jubilació i els ulls sem humitegen i el cor sem encongeix al saber-me allunyada de la meva estimada professió.